En Pelé era en Pelé
i Maradona un i prou.
Di Stéfano era un pou
de picardia.
Honor i gloria als qui
han fet que brilli el sol
del nostre futbol
de cada dia.
Tots tenen els seus mèrits;
lo seu a cadascú,
però per a mi ningú
com en Kubala.
Es prega al respectable silenci,
que pels qui no l'han gaudit
en faré cinccèntims:
La para amb el cap,
l'abaixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra,
travessa el mig camp
amb l'esfèrica
enganxada a la bota,
se'n va del volant
i entra en l'àrea gran
rifant la pilota,
l'amaga amb el cos,
empenta amb el cul
i se'n surt d'esperó.
Es pixa al central
amb un teva meva
amb dedicatòria
i la toca just
per posar-la en el
camí de la glòria.
Visca el coneixement
i l'alegria del joc
adornada amb un toc
de fantasia.
Futbol en colors,
bocada de 'gourmet'
punta de ganxet,
canyella fina.
La para amb el cap...
Permeteu-me glossar
la glòria d'aqeusts fets
com ho feien els grecs
uns anys enrera
amb la joia de qui
ha jugat al seu costat
i du el seu retrat
a la cartera.
